Les xiques i els xics de 3r d’ESO posaren de manifest la força i energia d’una generació d’estudiants en una nit d’expressió memorable i emotiva, divendres passat a l’AUMA de Picassent.
En primer lloc, subratllaren un fet cabdal: es pot confiar en un grup d’alumnes adolescents per a dur a terme un projecte d’aquestes característiques. Es confirma la idea rotunda que una persona, als 14 o 15 anys té moltes coses a dir. Volen que els escoltem, que els fem cas. Volen expressar. I els educadors i educadores, pares i mares, tenim l’obligació d’acompanyar-los en aquest procés.
En segon lloc feren palesa una situació més que clara, i és que l’escola no pot homogeneitzar els alumnes i les alumnes. Ha de contemplar necessàriament tots els talents i sensibilitats diferents que conviuen a l’aula. Existeixen moltes actituds i aptituds diferents que han de treballar-se des de les nostres classes. Aquest projecte reafirma la idea del treball de les intel.ligències múltiples i de l’acceptació d’una realitat, com són els estils d’aprenentatge que cadascun dels nostres alumnes en té.
També evidenciaren un fet, una realitat: la inclusió total, la inclusió amb majúscules. I no únicament de les descompensacions. Som un centre inclusiu, i tot el que fem ha d’estar impregnat, sempre, d’inclusió.
D’altra banda, el que allí es va veure va ser una explosió de sentiment i emoció. Autoconcepte, solidaritat i gestió de les emocions. 80 alumnes de 3r d’ESO es coordinaren per a dur a terme un repte que s’inicià un dilluns i finalitzà un divendres. En cinc dies, sols en cinc dies, havien de ser capaços de representar una coreografia de Dansa-Teatre col.laborativa que denunciara la barbàrie de la violència, sobretot la violència de gènere. Havien de presentar i representar la necessitat de estar bé a casa nostra. De romandre sense violència a la nostra llar.
Més de 300 espectadors/es allí congregats tinguérem temps de plorar i de riure. Ens remogueren els budells i gaudírem d’un espectacle, en definitiva, que ens llançava, finalment, un missatge de vida i esperança davant els darrers informes d’UNICEF sobre violència infantil.
Finalment aconseguiren el seu producte final, el producte final d’un projecte d’innovació que tenia com a major dificultat el treball en equip. I ho aconseguiren amb nota. I evidentment no sense dificultats.
Hem de donar-los l’enhorabona necessàriament. Volien canviar el món en cinc dies i ho han aconseguit. Han commogut les nostres consciències expressant i comunicant amb el seu cos. Activitat que no hi apareix als currículums de l’ESO. A més a més d’aquests valors que s’han treballat, també la comunicació amb el cos forma part d’aqueix currículum ocult que sembla ha de formar part de les seues vides.
En definitiva una setmana intensa, on s’han treballat tots aquests aspectes que incidiran de ben segur en la dinàmica i en la convivència del nostre 3r d’ESO.
Com diuen els nostres ballarins, coreògrafs i amics:
“Si poden ballar junts i juntes, poden conviure junts i juntes”
¿Todavía no se ha publicado el vídeo?
Buenas tardes Ramón, acabamos de realizar la publicación del vídeo, te dejo el enlace: https://www.comenius.es/5-days-to-dance-video/